L'acollida a les famílies a la Fundació el Maresme.
El servei
no seria possible sense l’Anna, l’Israel i la Rocio. I he de dir que em sento
privilegiada de treballar en aquest servei, que m’apassiona cada dia.
Intentaré
amb 15 minuts, exposar 5 premisses molt bàsiques sobre l’acolliment a
les famílies
I resumir
en 10 punts el que intento tenir sempre present
quan faig una entrevista d’acollida a una família.
La primera
- NO GENERALITZAR.
Parteixo
de que la família amb un fill amb discapacitat no és d’una determinada manera. Que
hi ha tants tipus de famílies, com persones hi ha. Per tant: no estigmatitzem,
no diem mai: les famílies que tenen un
fill amb discapacitat son, tenen, fan.. cadascuna és única. No he vist una família
igual ni una família que ho hagi viscut de la mateixa manera.
Segona
- TREBALLEM TAMBÉ PER LES FAMILIES
Estem en una entitat que treballem per a les persones amb
discapacitat intel·lectual i també per a
les seves famílies. Per a mi és bàsic no perdre-ho de vista, no perdre-ho
de vista cap de les persones que treballem a la Fundació. Per atendre be una
persona amb discapacitat, hem d’atendre molt be a la seva família. Amb això
millorarem segur l’atenció a la persona.
Tercera
- NOMÉS ACOMPANYEM
Les persones
que treballem a la Fundació, som més o menys experts en l’atenció a les
persones amb discapacitat. Però només som professionals que per molt implicats
que estiguem, sempre estem en un segon
pla.
És la
família independentment de la seva formació, de la seva cultura, qui més coneix
al seu fill. És a la família a qui li
toca prendre les decisions i en definitiva fer allò que cregui que és millor
per la persona.
Nosaltres
apareixem i desapareixem, la família hi és sempre.
Per tant
com a professionals sempre acompanyem, i acompanyar vol dir estar al seu costat
per escoltar, per donar suport, per ajudar a reflexionar, per assessorar, atendre
les seves demandes, oferir recursos, i a vegades donar una visió des de la distància
més objectiva, però NO PER DECIDIR.
Quarta
- ACOLLIR
Acollir vol
dir que per molt enfeinats o atabalats que
estiguem cal posar per davant fer una bona atenció, ja sigui atenent una
trucada, una visita inesperada, intentant sempre posar-nos al seu lloc,
mantenint la calma, sent molt respectuosos.
En el
nostre CODI ÈTIC diu que una actitud a promoure és difondre bones pràctiques
d’acollida. Que ens cal ser generosos i comprensius amb tots els grups
d’interès, però especialment amb les famílies
Cinquena
- CONFIDENCIALITAT.
Mai explicar res en públic, NO explicar als companys de treball, RES del que ens han exposat les famílies. La confidencialitat és bàsica per establir un primer nivell de confiança imprescindible per treballar amb complicitat. Sense confidencialitat no hi ha confiança i sense confiança no podem sentir que fem una bona acollida.
SON PREMISES, QUE TOTS, TREBALLEM A ON TREBALLEM, CREC QUE HAURIEM DE TENIR PRESENT EN RELACIÓ A L’ACOLLIDA.
Gràcies Lourdes per aquestes reflexions tant bàsiques i explicades de forma tant entenedora. Endavant!!!!
ResponEliminaM'ho llegiré quan pugui, Lourdes. Dir-te que em va encantar la teva exposició.
ResponEliminaUna abraçada
Jo estic molt d'acord amb les teves paraules que dius Lourdes es exactament com a de ser ets una Gran Treballadora social Gràcies per com ets amb tots nosaltres o dones tot a puny i lletra.
ResponElimina