Abordatge d'episodis de desregulació conductual en el suport generalitzat. Estratègies de prevenció primària, estratègies de prevenció secundària i estratègies reactives.
Aquest document introdueix l’abordatge dels episodis de desregulació conductual en persones ateses en un suport generalitzat en un Centre Ocupacional. Concretament se centra en les estratègies de prevenció primària, estratègies de prevenció secundària i estratègies reactives que s’estan realitzant amb el cas d’ EB (persona amb síndrome de Down i amb trastorn de conducta de 33 anys) .
Els ‘episodis de desregulació conductual’ són particulars, en el sentit de què cada persona les pot manifestar d’una manera diferent. Les seves causes són diverses i individuals, i es donen en la interacció entre la persona i el seu entorn. En aquests episodis es manifesten importants nivells de malestars per la persona i el seu entorn.
En el nostre dia a dia, sabem que una persona està passant una crisi conductual perquè canvia el seu comportament. Aquest canvi el sabem detectar perquè hem fet un aprenentatge previ; sabem com és la persona i hem pogut valorar prèviament els desencadenants que poden provocar aquesta situació.
A banda de tenir present les causes, podem saber l’evolució observant les fases de:
1. Estat basal o de calma: trobem la persona tranquil·la, pot seguir la seva rutina habitual. Per exemple, en el cas de EB el seu estat basal es caracteritza per un tarannà tranquil, amb relacions adequades amb el referent i els seus iguals; és capaç de participar de les activitats del taller.
2. Fase d’augment d’inquietud: la persona comença a mostrar signes d’agitació, podem observar que no és capaç de desenvolupar l’activitat de manera normalitzada, i poden manifestar-se signes en forma de sobreexcitació. En el cas de l’EB: comença a fer sorolls per demostrar el seu malestar i conductes provocadores per buscar l’atenció del referent, comença a fer rituals com mirar a la motxilla, explicar-nos la mateixa cosa vàries vegades (avui marxo amb l'autobús, em fa mal l'ull, un company està enfadat...)
3. Crisi: correspon amb l’episodi de desregulació conductual-emocional . En aquesta fase podem trobar a la persona desbordada, sembla que no és capaç d’escoltar les instruccions que li donem. L’EB es pot autoagredir, agredir a algun company/a (sobretot a companys/es que poden desenvolupar conductes), tirar objectes...
4. Fase de desescalada: és el moment en que la fase més explosiva de la conducta ha finalitzat. Les estratègies habituals de calma sembla que comencen a funcionar i la persona comença a estar més receptiva a l’acompanyament que li oferim. L’EB pot verbalitzar la causa del seu malestar amb l’ajuda del referent, el seu tarannà es torna més tranquil i està més receptiu al nostre acompanyament.
5. Fase de recuperació o postcrisi: després d'una crisis conductual la persona necessita un temps per tornar a l'estat basal o de calma per complet. És molt important respectar aquest temps de recuperació, ja que qualsevol desencadenant podria provocar una segona escalada. Pot semblar que la persona estigui en calma, però és necessari un temps abans que la persona pugui ser capaç de gestionar el nivell d’exigència habitual. L’EB manifesta una aparença tranquil·la, s’autoestimula friccionant la llengua amb les dents...
QUÉ SÓN LES ESTRATÈGIES DE PREVENCIÓ PRIMÀRIA?:
La intervenció preventiva són totes les estratègies que ajuden a la persona a mantenir l’estat basal o de calma. És important construir una bona relació amb la persona atesa des de l’empatia i l’afecte; aquesta relació és clau per a que totes les estratègies funcionin. En el cas concret de l’EB, la intervenció consisteix en:
En relació al seu entorn, té un espai estratègic dins del taller, amb mobiliari que li permet tenir les seves pertinences controlades i ell col·locat amb una distribució que permet controlar els estímuls i a la vegada tenir visibilitat de tot el taller. Tot plegat ho necessita per estar tranquil. Al menjador, seu sol a una taula individual, a prop d'on es serveix el menjar; amb bona visibilitat a tot el menjador i a la seva persona de referència, lluny de companys/es que poden tenir una reacció notòria si apareixen problemes de conducta.
Respecte a ajudes a la comunicació i/o anticipadors, té plafons informatius que fa cada matí quan arriba al taller. En ells s’informa de amb quin mitjà de transport ha arribat, com marxarà i quina activitat farà en el taller al matí i a la tarda (són informacions que li poden neguitejar molt i que li agrada que els altres sàpiguen). Aquesta informació està penjada en el seu espai, i li ajuden a explicar-ho, estant tranquil i autocontrolant el seu neguit. També fa cada dia el menú, per saber i poder explicar el que menjarà aquell dia.
Respecte a d’altres estratègies d’intervenció preventiva, comentar que l’acollida (primera estona del matí) és un moment molt important per l’EB, i rebre una atenció individualitzada quan arriba al matí l’ajuda a mantenir el seu estat basal o en cas de que no vingui en estat de calma, ajuda als referents a detectar el possible inici d’una fase d’agitació i intervenir de forma primerenca. Durant tot el dia, hem de mantenir una actitud molt oberta amb l’EB, si s’apropa per explicar-nos o ensenyar-nos alguna cosa, tot i que ho pot fer de forma molt repetitiva o sempre dient lo mateix, necessita expressar-ho o que li ajudem a dir allò que vol dir (mai li podem dir, això ja m’ho has dit o ara no toca parlar d'això...)
QUÈ SON LES ESTRATÈGIES DE PREVENCIÓ SECUNDÀRIA? :
Són aquelles estratègies que posem en marxa quan observem en la persona indicadors d’inquietud
Aquestes estratègies de prevenció secundària amb l’EB les duem a terme amb diferents accions:
-Ignorar la conducta de crida d’atenció i uns segons més tard apropar-nos a ell i oferir-li una estona d'acompanyament. Aquest apropament sempre el fem 'simulant' que som nosaltres les que necessitem un descans, una estona de calma...
Exemple: -Hola EB! Em deixes seure al teu costat?, estic cansada i necessito descansar un moment. Puc venir amb tu?
-Oferir un canvi d’espai o activitat sense que ho sembli (!!si s'adona del que pretenem fer s’ho pot prendre com un càstig i desencadenar la següent fase de la crisi).
Exemples: EB, et ve de gust acompanyar-me al despatx a demanar unes fotocòpies?; M’acompanyes a la font a omplir la meva ampolla d’aigua; Vols venir amb mi al CEO a comprar aigua?... Són encàrrecs que li convidem a fer amb nosaltres també quan està bé, i així no ho nota com una cosa estranya o diferent.
-Verbalitzar allò que pensem que li passa i ajudar-li a demanar ajuda de forma més normalitzada.
Exemple: EB estàs preocupat per alguna cosa i no ens ho pots explicar, i això t’està posant nerviós. Fent això no t'estic entenent i no et puc ajudar. Et vull entendre i ajudar-te a arreglar-ho (sempre amb un to calmat i molt a poc a poc).
Quan fem això, ell comença a intentar explicar-nos coses (té poquet llenguatge oral i poc productiu –no sempre diu el que vol dir o no pot explicar el que vol com nosaltres ho necessitem per entendre el missatge).
A partir d'aquí comença la investigació, amb una paraula o una frase sense massa sentit hem d’anar fent preguntes tancades que ens pugui respondre i ajudar a entendre que li pot passar. En aquest moment pot ser crucial una trucada a casa o consultar a algun company/a del seu autobús que ens puguin ajudar a entendre si ha passat alguna cosa diferent.
Si aconseguim verbalitzar el que li passa, molt probablement evitem el pic de la crisi, i durant tot el dia, haurem d’alternar entre intervenció preventiva i activa acompanyant i verbalitzant el seu neguit i una solució.
Exemple: Avui has vingut en un autobús diferent, i això et posa nerviós. A la tarda, t’acompanyarem al bus i li preguntarem a la monitora quan tornarà a estar arreglat el teu autobús.
Un cop detectat el neguit, li va molt bé explicar-li a persones importants per a ell (altres professionals del centre) el que ha passat o passarà. A vegades fem una ruta amb un plafó improvisat o els plafons informatius que fa cada matí, per tal de que pugui explicar el que li passa.
Triem l'estratègia més adequada per cada moment depenent del signe d’agitació que presenti, els antecedents coneguts, què ha passat durant el dia, possibles canvis de rutina, coneixent o no el que li angoixa, llenguatge corporal...
QUÉ SON LES ESTRATÈGIES REACTIVES?:
En aquest moment les estratègies que fem servir habitualment per prevenir els episodis de desregulació comencen a no funcionar, per això la intervenció reactiva és l’acompanyament individualitzat que oferim a la persona quan està en el pic més alt de la crisi.
En la intervenció amb EB:
Quan la conducta ha escalat i es donen comportaments com agressió, autolesió, crits, insults... li expliquem directament que ara està molt nerviós i que hem de marxar del taller per poder tornar a estar tranquils. És important que nosaltres, com a professionals, ens mantinguem calmats i contenidors, que actuem des de l’empatia per ajudar-lo a reduir el seu malestar i no des de la incomoditat que podria generar-nos l’episodi de desregulació.
Marxem a un lloc calmat on no hi hagin massa estímuls, a l'hort, a la muntanyeta que hi ha a dalt de tot del recinte... intentem no parlar més de lo necessari, i mantenim contacte físic. Li donem la mà, a vegades li va bé que li passem el braç per sobre de l’espatlla (li dona sensació de contenció).
Si ell manté el silenci, nosaltres també. Si diu enfadat que vol tornar al taller, o que vol demanar perdó, li donem tota l’estona una consigna clara i curta: “quan estiguem més tranquils tornarem al taller” o “ara no cal pensar això, l'Olga (nom educadora que està amb ell) t’ajuda a estar més bé”
LES ESTRATÈGIES POSTCRISI:
Per reprendre el funcionament ‘basal’ de la persona, se l’acompanya reforçant el benestar i justificant la causa del perquè del malestar.
Quan veiem que comença a estar una mica més receptiu, podem tornar a una intervenció més activa, verbalitzant el que li ha posat nerviós si ho sabem: “això t’ha posat nerviós, no passa res, tots ens posem nerviosos a vegades, t’ajudarem a estar més bé” o si no ho coneixem: “hi ha alguna cosa que t’ha posat nerviós, no et preocupis, l’Olga ho esbrinarà i t'ajudarem per a que no estiguis preocupat”
Totes aquestes estratègies descrites haurien d’estar planificades prèviament i registrades en el pla de suport de la persona.
És molt important conèixer a la persona per tal d'identificar i definir els indicadors que determinen en quina fase conductual està la persona, detectar els inicis d’agitació de forma primerenca i adequar la intervenció en cada moment.
Lorena Balsalobre
Eva González
Educadores del CO Jaume Isern
Amb la col·laboració de la UST
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada